La plusvàlua municipal, o Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa
Urbana (IVTNU), és un impost directe que té la finalitat de gravar la compraventa dels
immobles. Els ajuntaments són els que decideixen si ha de ser o no obligatori a pagar, tot i que
la gran majoria han decidit cobrar-lo.
Per calcular-lo, fins fa poc es feia servir el valor del terreny (segons el Cadastre) amb el
percentatge d’increment d’aquest, i depenia únicament dels anys des de la transmissió més
recent. Depenia de tres operacions:
- Compraventa: és el venedor que ha de pagar-lo.
- Donació i herència: són els hereus que han de pagar-lo.
El passat 26 d’octubre de 2021, el Tribunal Constitucional va anular el mètode per calcular
l’impost, argumentant que la antiga redacció determinava implícitament que sempre havia
existit un augment en el valor dels impostos durant el període impositiu, i no tenia en compte
si realment havia existit aquest increment de valor o la quantitat real de l’augment.
El tribunal va argumentar que la llei creava una renta fictícia, una plusvàlua automàtica amb un
percentatge predeterminat sense tenir en compte la tendència natural del mercat, que podia
fins i tot donar casos en què s’havien gravat rendes negatives.
Així doncs, s’ha impulsat a través d’un decret-llei una nova forma de determinar la base
imposable de l’impost que reflecteixi la realitat del mercat i de cada una de les operacions,
garantint el no pagament de la plusvàlua si hi ha una pèrdua en la venta de l’immoble.
La nova redacció dóna la oportunitat al contribuent d’escollir entre dos mètodes de càlcul la
opció més favorable en el cas que hagi augmentat el valor del sol en una venta immobiliària:
(1) Pel mètode objectiu, multiplicant el valor cadastral del sòl en el moment de la
meritació de l’impost pels coeficients aprovats pels ajuntaments (que no podran
sobrepassar uns màxims establerts).
(2) Pel preu de venta, escollint tributar per la plusvàlua real obtinguda calculant la
diferència entre el valor de transmissió i d’adquisició del sòl.
Així doncs, el primer que s’ha de fer és tenir clar si l’habitatge venut ha generat un guany o una
pèrdua. Si la venta registra pèrdues, l’operació en cap cas estarà subjecte al gravamen. D’altra
banda, si la venta suposa un guany, caldrà tenir en compte quin dels dos mètodes val més la
pena a l’hora de pagar l’impost.
